30/5/11

PRIMERS PASSOS EN L'ESCALADA ARTIFICIAL





Com m'agrada l'artifo! Pelut, compte amb la competència!




Gran Bauma a Montserrat per practicar l'artificial (molt a prop de l'Hotel del Bruc).

Aquesta setmana he començat el curs d'escalada nivell 3 i escalada artificial. De moment ens centrem en l'artifo, és a dir, progressar per les parets, desplomats o sostres amb l'ajuda dels estreps. Més endavant ja es complicarà una mica més la cosa amb les vies desequipades: claus, friends, ploms, etc. Em sembla que llabors no progressaré tan ràpid com fins ara. No és el mateix penjar-se d'un speed que d'un tasconet posat per tu mateix... En fi, ja us explicaré. De moment, bones sensacions!




Els primers passos en el roco del Prat.

SI NO LLUITEM NOSALTRES PELS NOSTRES DRETS, QUÍ HO FARÀ?





Per si algú dubte del què està passant, aquí teniu un vídeo on es mostra molt gràficament les ganes per canviar el què no funciona.



16/5/11

FEM CLIC?


Soparet a casa del Sergi. Moooooolt bo!

L'Ametlla del Vallès va ser la seu del sopar i nit de reflexions. Sergi, Zaida, Carla i un servidor vem començar la festa el dissabte i diumenge la vem continuar amb la companyia del Pep i del Jordi tot escalant a Montserrat. Després d'aquest cap de setmana cal fer un canvi de pensaments, cal fer un clic.





Sergi i el rap per llepar-se els dits!

Ningú s'esperava les delicatessen del Sergi, el tall de rap per llepar-se els dits. I si això li afegim unes maduixetes per postres... inigualable!





Plat delicatessen del Sergi amb floritures de la Zaida a l'estil Ferran Adria.



La colla pessigolla grimpant per les parets montserratines.



Carla en primer pla, tibant fort!


Diumenge de molta caloooor!

ORIENTACIÓ A SANT JAUME DE FRONTANYÀ


Paisatges de prats verds i de contrastos de colors vius. Berga, com m'agrades!



Aquest dissabte la Cristina, el Xavier i l'Enric hem pujat cap a terres Berguedanes a orientar-nos una mica. Aquest any és curiosament extrany, hi ha una sequera de curses d'orientació populars; i és que s'han imposat el rogaining, les curses d'orientació en grup de llarga durada, i això ha anat en detriment de les populars, que són les que m'agraden a mi.




Cristina, tota soleta prenent decisions importants per arribar a bon port.




En fi, és el que hi ha i ens hi hem de conformar. Caldrà doncs assaborir les poques que surgeixin. Sensacions a Sant Jaume de Frontanya... bastant bona! Una cursa ràpida amb les fites molt aprop en un terreny de naturalesa exuberant. Senzillament, genial! Sort que vem arribar abans de les pluges torrencials, però ja tinc ganes de repetir, quan és la propera?????


A mitja cursa, marcant una de les fites.

11/5/11

AGULLES DE MONTSERRAT



J.Antoni amb les vistes típiques de la zona d'agulles de Montserrat



Ja fa uns dies que tenia pendent penjar aquesta sortida. I és que amb el J.Antoni anem fent de mica en mica. Ara el projecte del Cervino ens demanarà posar en pràctica cada vegada més els nostres coneixements i freqüentar les sortides d'escalada clàssica.


Com sempre, la foto de rigor a dalt del singular arbret.


Aquesta va ser al sector de les Agulles de Montserrat, concretament a l'Agulla de l'Arbret, clàssica molt recomanable amb bones vistes i de grau prou apte pels que van més justos de forces als braços. El dia va ser esplèndid, l'únic contravanc, el eixam d'abelles que se'ns va tirar a sobre just abans de montar el ràpel... No passaria res sinó fos que el J.Antoni té al.lèrgia a les picades d'abelles! Sort que tot va acabar bé i ens va deixar acabar la via amb tranquilitat, però el moment de tensió no ens el va treure ningú!


J.Antoni, company de cordada, comprovant l'adherència dels gats, tot un què si fins fa poc escalava en botes el xaval!

NOTES QUE POSEN COLOR



No us ha passat mai que no sou conscients de la música que sona de fons i que sense adonar-vos-en ja l'esteu tatarejant? Doncs aquí en teniu una que em té el cor robat. Bruno Mars amb Lazy Song. Enganxa, eh? ;)

9/5/11

1ª FERRATA


Les cares parlen per si soles, no?

Un altre cop la ferrata de Centelles ha posat al descobert noves sensacions, Cristina i Mireia han estat les escollides. Feia temps que la proposta estava en el aire i finalment aquest dissabte hem pogut fer-la realitat.




Els primers passos de la Mireia, lents però segurs.





Cristina en els últims passos abans del pont de mico.

Somriures i molts nervis acompanyaven a les dues aventureres al llarg de la ferrata, però sempre amb el cap ben alt. Ja n'hi ha ganes de més, però cal tocar de peus a terra. Ara potser toca canviar d'escenari i aquest dissabte proper les curses d'orientació posaran a prova a la Cristina. Mireia, t'esperem veure a la propera!






Nervis...?


Com sempre, aquesta ferrata m'ha donat unes fotos on els jocs de llums son divins. M'encanta!




Trams fàcils i altres no tan fàcils fan accelerar el cor a qualsevol expert en muntanya.

5/5/11

CAU EL MEU PRIMER 7a EN TERRES BERGUEDANES


Berga, bona roca, bona zona d'escalada amb paisatges impresionants.

El roc de la Lluna, zona del Berguedà prop de Sant Julià; zona d'escalada de roca calcària plena de forats on empotrar dits i els peus de gat. Ja havia fet alguna visita al sector de Les Taules de la Llei amb el Josep i companyia, aquest cop repetim amb el personal: Josep, Jordi i Pep.


Josep en el primer 6a


Primeres vies del dia: 6a i 6b+ al Roc de la Lluna.


Un dels secrets més ben guardats del Josep, les nous de xocolata!!!!!!!


Les possibilitats de pluja són existents però ens arrisquem. I com diu la dita: qui no arrisca, no pisca! Doncs sí, vem piscar, i de valent! El Roc de la Lluna és la nostra destinació. El dia, tot i arribar amb la calma, ens va ser força aprofitós. El paisatge és inigualable, perfecte per dormir tot fent un vivac. La paret, Déu ni do! Un 6a, un 6b+, un 6b i un 7a van caure a les meves mans.


Enfilant el meu primer 7a!

Peró, m'ha semblat dir un 7a....? SÍ, UN 7a!!!!!!!!!!!! Tot i que crec que la graduació s'ha excedit una mica amb el grau, la via, personalment crec que l'haurien de graduar més baix, encara que puc estar d'acord que el 7a és així si te'l treus encadenat, que no va ser el meu cas (de primer però sense continuitat, fent paradetes per desinflar els braços...)

En resum, un dia molt ben aprofitat amb els col.legues, exprimint al màxim el potencial dels meus braços. Un dia per repetir!


Un regal per la vista.