DANNY MACASKILL, INSUPERABLE!

Danny Macaskill, marcant estil propi

Ja tornem a tenir aquí nous vídeos del rider número 1 en la nova modalitat de biketrial-street. Danny Macaskill no ens deixarà de sorprendre'ns un i una altre vegada. Gaudiu dels vídeos!

CUINA PER A TOTHOM

Pep Nogué i els seus joves cuiners presenten CUINA A BON PREU.

Pep Nogué ens presenta el CUINA A BON PREU, un programa familiar on els nens i nenes es vesteixen de cuiners i fan dels seus plats una delícia gastronòmica. Com sempre, la Xarxa de Televisions Locals ens torna a sorprendre amb seu bon criteri televisiu.

VA DE VINS

Vins a Vins, presentat per la Meritxell Falgueres

Tot mirant la TV de l'Hospitalet vaig topar amb aquest programa, VINS A VINS, tot una delícia televisiva on la Meritxell ens parla del vi i del món que l'envolta. Doneu-li una ullada, què us sembla? Pels addictes a la xarxa amiga aquí teniu l'adreça del seu facebook. Apunteu doncs:

http://www.facebook.com/vinsavinsxtvl.

I SI NO ENS MIRÉSSIM TAN EL MELIC...

De tan en tan val la pena veure'l i tocar més de peus a terra. El món està fet per donar i compartir, lògicament amb esforç!

TV3 farà la Marató d'aquí poc i en el seu vídeo publicitari ha fet servir unes imatges que, el primer cop que les vaig veure, em van tocar (i a qui no?) És per això que dedico aquest post a reflexionar sobre un parell de coses.

Queda clar que no hi han límits, aquests els posem nosaltres. Però a part de la superació personal tan..., increïble que té aquest pare, voldria remarcar un altre aspecte. Em refereixo al fet de donar als demés; fer arribar a sentir, olorar, tocar, etc. el que de forma natural fem alguns i la resta, per ignorància o impossibilitat físiques i/mentals, no poden.

Estaria bé, que a vegades deixéssim de pensar tan en nosaltres i donéssim una mica als demés, tot i que pel mig ens enduguem alguna que altre bufetada. Ho tornem a provar? Ànims!

ESCALADA + FRED = PLUMAS

Sector Segon Pis, on acabarem el dia escalant al ras del fred gèlid.

Per fi podem veure'ns les cares!!! Quedem en Josep i el Jose per una banda, el Martí i la Cati per l'altre, i si això li afegim la "èlit" Jordi, Marc i jo..., diversió assegurada! Collbató és el destí de trobada, el Llençol per ser més concrets. Arribem al sector després de la patejada clàssica i tot i que toca el sol, fa molt d'aire i molt fred!. Mentres Jose i Josep tiben fort en la primera via, un 6b (sí, sí, ho heu llegit bé, aquesta gent comença escalfar amb 6b!!!!), nosaltres escalfem amb uns quintillos a la ombra (molt més patidors pel fred, clar....)

Josep escalfant amb un 6b al Llençol, normal...

I si no feia prou fred, Jose, amb pantalons curts...

Fem tots la primera via i ja decidim canviar de sector on estiguem més arressarats de l'aire fresquet que circula, tenim les mans gelades. Anem un sector per sota del Llençol, i de moment la cosa canvia, sol i gens de vent, perfecte! Comencem a escalfar amb un 5c de sortida desplomada on, per arribar a la primera xapa, has de fer un bloqueig d'espatlla més un llançament dinàmic...Vinga fot-li fort amb els cinquillos... Després ens desplacem a una via de 6a que comparteix reunió amb una de 6b+ o 6a+ (encara per aclarir). Molt recomanable, per cert.

El figura, sucant el magnesi (segons ell, a l'hivern no en fa servir... per què serà...?)

El Mr Martí assegurant-me en el 6a del Segon pis (via més difícil que la de l'esquerra, 6b+...) Jo encara no entenc si és que s'han equivocat a les ressenyes o jo que estic fort com un bouuuu!!! Jejeje!

Acabem el dia despedint-nos del Martí i la Cati, que esperem veure'ns aviat! Agafem trastos i a prendre quelcom al Bruc on, per casualtitats de la vida, ens trobem amb l'Irenne (companya del curs d'autorrescat en roca). Gràcies a ella, descobrim el bar (bé, ja el coneixíem) on fem un dels millors dinars després d'escalar que hem fet fins ara. Queda clar que a partir d'ara ens hauran d'obrir compte de clients ;)

Dinant amb tota la colla pessigolla (entre elles la crack del món mundial, i no és conya, en escalada en solitari de Big Walls, per bellugar-hi cadires!)

I com no, macros de petits aràcnids. Increïble, sembla una gominola!

I del detall de la pedra de la primera i segona foto de l'aràcnid... com m'agrada la meva càmara!

A SIURANA, SENSE POR

El grup d'escaladors després d'una dura i llarga jornada a les parets.

Escalar a Siurana és molt agradable si no tens por a caure. Perquè ho dic això? A veure, per on comencem... Les primeres xapes estan força lluny, tant, que caure implica un risc força elevat per la integritat física. Si això li afegim que la distància entre les altres xapes s'assembla més a una via clàssica que esportiva... buf, apreta mooooolt, sobretot al coco!

De camí al sector.

Cinquens molt agradables de pujar, sinó fos per la distància entre xapes!

Anna i Eli tibant fort.

Ara bé, aquesta crítica també té una doble lectura, per exemple, l'última via del dia. Fer-la em va suposar molts moments d'inseguretat i a la vegada de satisfacció. Fer una via on, repeteixo, la distància entre xapes és força considerable i, on la via tomba cap enrera, fa que l'acabis amb un sentiment de superació important.

En fi, si hagués d'acabar aquest article amb una frase, aquesta seria: Siurana, terra prohibida als porucs. Molt bé valents!

Companys de cordada en les vies del costat (6a+ molt estètic)

Què millor que acabar un agradable cap de setmana d'escalada i orientació amb aquestes vistes.

CADA COP MILLOR

Mapa de la cursa en terres del Montsant

Després d'escalar dissabte a Siurana el diumenge pintava molt bé: cursa d'orientació en terres del Montsant. Tenia la pressió de l'última cursa (segona posició en categoria H21B), va ser sort...? Doncs sembla que no! Aquest cop, encara que amb una posició no gaire dolenta (nº12) he vist que començo a orientar-me millor.

Temps finals i parcials, cada cop més ràpid i més precís.

Me n'adono que cada vegada puc córrer més en les curses sense perdre de vista el mapa; a la vegada que, sense mirar gaire la simbologia, trobo amb força rapidesa les fites marcades.

Ja vaig comentar-ho en l'últim article d'orientació, estic fent curses amb l'instint per davant de l'analisi exaustiu, i sembla que em va força bé! Ara us explico la segona part... Si per trobar la fita nº11 no m'hagués despistat tant, tot reduïnt el temps a la meitat (és a dir, uns 4 minuts) el temps final m'hagués situat entre els 5 primers! Si això li afegim entrenar una miqueta la cursa per muntanya..., els resultats podrien ser molt millors! A veure si m'aplico i avanço posicions...

Per cert, felicitar a l'Eli i el Xavi, que també han millorat temps en aquesta última cursa. Felicitats!

ÉS PER AIXÒ QUE CONTINUO TREBALLANT

Gràcies guapes!

ENCADENANT NOVES VIES

Vídeo-resum de les vies al roco Gaia de Montornès.

Aquests últims dies he tirat més de rocòdrom, suposo que tot va una mica a tongades. Aquest cop m'he centrat en un parell de vies de sostre per agafar força a les espatlles i aguantar més còmodament els bloqueigs. No sé si el 6c de la desdentegada és el fruït d'aquest entrenament però fa il.lusió veure que de tan en tan es veuen progressos. Aquí us deixo, doncs, un vídeo-resum de la primera via en el rocòdrom Gaia de Montornès i, una segona, oberta pel Sergi (un futur escalador...?) ;)

FINALMENT, HA CAIGUT!

Josep provant el 6b, i el Jose assegurant-lo... ehem... assegurant-lo? ;)

Ja uns 2 anys que estava desitjant provar aquesta via. Tenim un 6a+ a l'esquerra, un 6b al mig i un 6c al costat dret, totes amb una longitutd considerable (uns 25-3om). Les dues primeres ja les havia provat, però em quedava l'espina del 6c... Finalment, després d'escalfar amb el 6a+ he atacat la via amb molta calma i me l'he treta! Tot s'ha de dir que és un tipus de via feta pel meu tipus d'escalada: paret fina, de presa petita i de molt d'equilibri sense gaire desplom.

Ara sí, Jose assegurant com cal.

Jose provant el 6c del nou sectoret, res que veure amb el primer, oi?

Acabat aquest sector ens hem dirigit més cap a l'esquerra dels clàssics cinquens de la desdentegada, ja molt sovats. Trobem noves vies equipades amb químics, un parell de 6c i un 7a. Com sempre en Josep se les treu en un tres i no res. Per la resta de mortals, Jose i jo, anem de 2n i tibant entre crits i dolor als dits. Si és que en Josep està fort, recoi... ;)

I pels cracks, 7a. Mira, mira Josep que això puja!

QUINS COLLONS!

Doncs sí, mirant mirant el facebook trobo aquest link del Pau Boet, tota una tesi sobre la paraula COLLONS... Quins collons! :)

VA DE CASTANYES

La colla pessigolla en una nit de poooooor...

Aquest any la castanyada no s'ha celebrat en terres Badalonines, Vallgorguina ha pres el relleu. 7 hem estat els escollits, llàstima que aquest any no hem pogut coincidir tots. Buscar bolets, excursions pel corredor, ruta amb bicicleta, fabricar panellets i molta imaginació han fet d'aquests dos dies una sortida molt especial. Aquest any, va de castanyes.

D'excursió al dòlmen

Els pastissers. Molt bons els panellets!

La tònica d'aquests dies, menjar, dormir, menjar, dormir, menjar...

El nou grup de caçador de bolets

La llar de foc, una amiga sempre present en aquests dies

En Mixo, gat de la masia que ens va acompanyar durant tota l'excursió en la recerca dels bolets misteriosos...