31/5/10

34 A LA MOLA


Camí dels monjos enfilant l'últim tram fins al restaurant de la Mola.


Enmig del bosc verd i frondós, el camí empedrat ens marca la ruta a seguir.

Aquest diumenge hem celebrat els 34 tacos del Xavi al restaurant de dalt la Mola, al parc natural de Sant Llorenç del Munt. Després d'un matí d'escalada amb el Josep ens trobem enmig del camí dels Monjos amb la tropa que pujava al restaurant: Nacho, Laura, Xavi, Eli, Anna, Marc, Sílvia, Ramón i la petita Dària.

L'excursió és molt senzilleta però amb encant, sobretot, quan arribes a dalt i veus, enmig de tot, l'ermita i el restaurant. Arribem just a l'hora, 15 minuts i a dinar! L'interior del restaurant és força còmode, taules de fusta llargues per a grans grups, molt senzill però amb ambient de muntanya. La veritat, em va agradar força. Després del gran àpat toca la migdiada en un dels prats verds que rodeja el restaurant, feia temps que no en feia una... Passen els minuts i feta la dormideta toca baixar cap al pàrquing, 30 minuts i tornem cap a casa amb el cotxe. ün diumenge complet. Per quant la propera excursió amb dinar inclós...? ;)


Nacho fent pràctiques amb la "motxilla". Què ens vols dir alguna cosa...?


La petita Dària fent els primers passos d'escaladora a la Mola.


Ala est del comité de benvinguda



Ala oest.


Eli iniciant-se en el camí de la tendinitis de colze...


Què serà, serà....? unes espinilleres per córrer a les curses d'orientació!!!


Fabulos migdiada després de dinar. Oi Marc?

ESCALANT AL GRUIERE DE FONT SOLEIA

Josep en el 6a, amunt xaval!

Després d'un primer intent a la Big Wall de Font Soleia amb un 6c de nassos, sant tornem-hi però al sector Gruiere, sector de més a la dreta on l'ombra fa acte de prescència, quina sort!

El dia no s'anunciava massa potent, el Josep amb ressaca del Primavera Festival Sound... (excuses ;)) jo que estava cansat de la bici del dia anterior... pfff, no sé si era un bon dia per apretar. 4 vies: 6a, 6a+, 6b i 6c. La primera em tremolava tot, els braços s'infaven mica en mica; la segona millor, carai, ves per on! La tercera, anem millorant, bon feeling! I toca l'última, el 6c. El Josep es treu la via després d'un parell de pegues a la penúltima xapa, ara per aquí, ara per allà. Se la treu, com no! Ara em toca a mi, i en Josep veig que agafa la corda. Quina por, què farà???? M'esperava que me la passés per anar jo de segon, però el molt despistat (això diu ell ;)) estira el costat de la corda equivocada i em veig escalant de primer!!!!! És el segon cop que passa, és la nova tècnica del Josep, si vols escalar amb ell, tot de primer! fuà!!!! Un altre 6c de, a veure què passa...? Doncs res, cap a munt! Els braços no em donaven prou gas, així que la vaig haver de deixar a la penúltima xapa, snif! Espero que la propera me la treuré, encara que el Josep no em passi la corda per anar de segon! Una abraçada company!!!!!


Apretant en el sector Gruiere.


Uns metres més a l'esquerra li donem al 6c, via molt maca!


Arribant a la part superior de la via on es comença a tibar de braços.


De tornada al costat de la Big Wall de Font Soleia

24/5/10

INSTANTÀNIES

Buscar,buscar i buscar, com m'agrada capturar imatges en el seu moment .



Efectes inesperats del flaix amb la macro...


Detalls mol concrets.


Llums i vegetació


Pessigolles a la cama, què pot ser...?

Delicades flors, tant petites a ull nu i tan grans amb la macro


Buscant altres enfocs

El color lil.la, últimament molt present en aquesta primavera

Retocar fotos, i per què no?

Un, dos i ... tres!

Una mirada al cel sota la copa de l'arbre.

Com m'agraden els contrallums!

DILLUNS FESTA, EL CUL PER LA FINESTRA O... A ESCALAR A MONTSERRAT!


A peu del sector Dakota, a punt per escalar!

Sense perdre cap detall de les jugades em penjo de la reunió i a disparar fotos!


Dilluns festiu, Pascua Granada. Això s'ha d'aprofitar!!! Quedem a les 9h en direcció Montserrat per fer la placa Dakota i el sector Faraó. Com el Bar l'Anna està tancat descobrim un deliciós bar portar per un amic Pakistaní on podem provar el seu té i pastes àrabs, boníssimes! Hi tornarem.

Agafem cotxe i entre camps l'olives ens situem al pàrquing del sector. Agafem motxilles, alguna que altre foto pel camí i arribem a la placa Dakota. Vies fàcils de IV on l'Anna prova, de PRIMERA, la seva primera via! I se n'ensurt prou bé. Felicitats! Jo, penjat com un fuet a la reunió em dedico a disparar fotos una rera l'altre, que si de costat, per sobre, de perfil... Baja, com un nen.


Com si res, de primera i a sobre amb temps per fer ganyotes!


Bé, i també amb temps per concentrar-se, tal i com ha de ser.


Vinga Eli, tu també pots!


I que no falti la foto de final de via. Molt bé!


I és que hi ha temps per tot, escalar i jugar. Xavi, agafe-les ben fort que s'escapen!

Canviem de sector i ens anem al Faraó, sector que està al costat d'aquest últim. El Xavi puja un V que té més pinta de V+... Dinem i l'Eli hi torna, cap a munt! Jo, com sempre, penjat com un fuet per tirar les fotos des de dalt, que sempre surten millor que els culs, i després li toca el torn a l'Anna. Aquest cop la fa de segona perquè el quintillo apreta de debó i la paret és força vertical. Sort que la vem convencer després del primer intent que sinó no hagués sabut la satisfacció de treure's una via amb sang, llàgrimes i suor! jeje! Sort que tornant cap a Badalona fem una parada al Solé per recuperar forces, un gelat i cap a casa a descansar que demà es dimarts i toca treballar! Ara que m'estava acostumant a les minivacances...



Xavi, apretant en el V del sector Faraó.


Sort de l'Eli que té tots els sentits posats en assegurar bé, però relaxa una mica els braços que t'esgotaràs!


L'Anna foten-li un altre pegue a la via. Ara sí que va de debó!


El senyor dels anells, vull dir del camp de les oliveres ;)


Ara sí, més tranquils... 8, 9 i 10! Lluííííííísssss!!!!

23/5/10

DETALLS


De camí a les "olles", Xavi, ves tirant, has vist quina xulada de flors?!

I l'insecte, l'has vist?

Preciós!

Formiga a les roques del Garraf.

No volia disparar amb flaix, pobre formiga...

22/5/10

VIA "RETORNO MÁGICO" AL PIC DEL MARTELL



Després de dubtar si podíem escalar o no escalar per les restriccions del parc ens plantem davant la via.


Five.10, els nous gats del J.A., millor que les botes, eh?

Després d'haver visitat ja la zona d'Herboristes tornem al Garraf a fer la via Retorno Mágico, 155 m de IV+, en el Pic del Martell. Una via molt més agradable que la mateixa Herboristes que, tot i estar ressenyada amb un IV+ deixa anar el parell de diedres... No sé si pel pes que portàvem a les motxilles o pel sol inhumà que ens castigava els clatells, però un quartillo em sembla poc!


Comença la via, els peus nous comencen a mossegar la roca!


Assegurant al primer llarg, i jo penjat del tascó nou deixat a la mà de Déu... Ai senyor!

Mica en mica anem fent via, en J.Antoni va posant a prova els seus nous peus de gat five.10, telita el xaval com se'ls gasta... ;) Anem posant en ordre el material llarg rere llarg, que si ara un micro tascó, un friend, una xapa recuperable... Això sí, mai havia vist tant de material abandonat en una via!!!! Tascons i cintes noves per tota la via! On està la crisis???


Amunt, amunt i fora!


J.A. en el seu segon llarg, quina calor!


Això s'acaba!


I quines vistes al mar! No trigaré pas gaire a començar les immersions!!!!

La via es va treient a poc a poc i anem sentint les cordades del costat: "uau con el tasconcillo que me encontrao...." Apa, més material abandonat! Què és que la gent els hi sobre la plata??? Després de 4 horetes d'anar lluitant per refrescar tots els ets i uts de l'escalada clàssica marxem contents cap a casona quan en Xavi em truca i em diu "surts en bici?" Eps, doncs sí, que encare no he estrenat les rodes noves! jaja! Si això li afegim un gelat de Can Solé i un sopar al Woc del Màgic un dia ben rodó, si senyor!