Via Snoopy, dificultat màxima V, 160m, equipament: buriles, material: cordinos, 3 chapes, 4 cintes + reunió. Aquesta és la via que en Marc i jo vem fer dissabte a Montserrat, sector Gorros.
Després del curs de Glacera teníem pendent cansar-nos de clássiques per afrontar l'hivern que bé qualsevol canal que se'ns posés pel mig. Així que aquest dissabte vem afrontar la primera, una mica tard però...
Ens trobem a les 8h per no pujar a la paret massa tard, però entre pitos i flautes comencem l'aproximació a les 10h. Busquem l'accés. El camí ha de ser fàcil, el Gorro Frigi està situat davant la Panxa del Bisbe, no hi hauríem de trigar massa. Com sempre, anar a la muntanya comporta imprevistos i no trobem el camí amb facilitat... Ens plantem a peu de via 45 min més tard (una hora segons el Marc).
Veiem 2 cordades i com a referència una està fent la via Carles, per tant, nosaltres fem una més a l'esquerra. Comencem a pujar, jo de primer, i no trobo res per posar després de 8-10 m!!!! i per postres és un cordino i un filferro col.locat en un pont de roca, glups! Segueixo fins arribar a la primera reunió abans però, col.locant un coordino amb un nus de "alondra" en un sortint de roca. L'equipament és realment precari.
El Marc puja i no es veu encord de fer el 2n llarg, així que tiro jo una altre vegada, cap problema. Be, si; continuo pujant i tampoc trobo res, els metres van augmentant i per fi trobo la primera xapa!!! A prendre pel ....,però! Anem fent fins la 2ª reunió. A partir d'aquí anem fent una al costat de l'altre amb la cordada que fa la via Carles. El company que anava de 2n estava pujant un pel just i havien tingut algun contratemps amb la corda. En Marc els dóna un cop de mà i els desenganxa la corda d'unes roques.
Anem pujant buscant possibles xapes, no trobo ni burils, ni res! Vaig col.locant cordinos a les roques. No m'esperava pas aquest equipament. Potser va ser llavors que vaig pensar: "ens estarem equivocant de via?" La via Carles està equipada amb xapes de color verd i això em feia pensar que devíem estar en una via equivocada. No em vaig adonar de tot això fins la 4ª reunió, on es trobaben la via Badalona amb l'Snoopy. Cap problema, però. Seguim amunt fins que en Marc fa l'últim llarg. Els seus peus estan demanant acabar, normal, fa acalor i no hi està acostumat.
Acabem la via amb satisfacció i gràcies a una altre cordada que pujava per l'altre cara ens fem unes fotos (gràcies companys d'Igualada!). Comencem el descens. Aquest s'ha de fer amb el boudrier posat ja que baixem per un camí on ens hem d'assegurar amb una baga i un mosquetó (sembla una "via ferrata"). Baixem per cadenes i cables d'acer fins al coll i allà ens equivoquem en direcció a una ermita. Truco en Martí i ens recomana tornar al coll. Agafem el camí bo i baixem a peu de via.
Desfem el camí de tornada o agafem un camí nou per arribar al Monestir? No volíem fer tard, jo tenía un sopar i havia d'estar d'hora, així que agafem l'última opció. Realment és més ràpid tornar direcció a Sant Joan i desviar-nos per un dels trencalls a mà esquerra. La propera pujarem per aquest que hem baixat. Arribem a baix, fem una clara i mengem alguna coseta. Agafem el cotxe i cap a casa. El genoll del Marc està un pel tocat. Esperem que per la propera estigui en plenes condicions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada