21/3/09

1ª CANAL A ULLDETER






La Canal Estreta, aquest és el nom de la meva primera canal, alpinisticament parlant. Una canal no és res més que un recorregut, en aquest cas mixte (roca, neu i glaç), que passa de dalt a baix d'una muntanya; acostuma a ser estreta amb força pendent: trams de 30-40º i, com en la que he fet aquest dissabte , de fins a 60º. Semblen pocs, però quan vas amb grampons als peus i 2 piolets a les mans, encordat amb el teu company de cordada arrossegant 2 cordes de 60m i plens de material per assegurar (cintes, cargols de gel, estaques de neu, friends, tascons, mosquetons...), buf... lo fàcil es fa difícil!

Ens llevem a les 6.45 per esmorzar a les 7h; a les 7.30 estem en marxa. Ens dirigim a la pala que tenim just davant del refugi. La canal Estreta és una clàssica de la cara Nord del Gra de Fajol. Maca pel seu pas estret amb uns resalts de glaç (sort que encare feia força fred!). El dia assoleiat però força ventós, temperatura a prop dels 0º.

Sortim dels primers però amb l'objectiu de passar-hi estona per practicar totes les possibilitats del material que portem a sobre. Ens encordem just comença la canal col.locant un parell de friends de R. Passem el primer ressalt de glaç i, per fi, posso el meu primer cargol de gel!!! No és pas tant difícil com semblava. Continuem amunt fins fer la primera R a la neu amb els 2 piolets i així ens anem tornant, una vegada jo de primer i després en J.Antoni.

L'excursioneta amb pràctiques ens dura unes 6 horetes, això sí, sense presses i entretenint-nos amb tot el que podem per agilitzar els moviments a la muntanya en qualsevol situació. Arribem a la cresta i baixem per una canal d'estiu fins arribar un altre cop a la base de les canals.

Un cop al refugi ens trobem amb 3 amics: l'Agnès, el Norbert i l'Albert. Ells han fet la canal directa o del Diedre. Tothom hem disfrutat d valent només feia falta mirar-nos les cares. El cansanci però no ens el treu ningú. Tinc ganes ja de fer la pròxima, llàstima que ja no és època de glaç...

19/3/09

VAGA CONTRA LA LEC I EL NOSTRE "AMIC" MARAGALL










Comença la vaga convocada el 19 de març a la plaça universitat. Mica en mica la gent es va reunint a la plaça. Cares de mestres veterans es barregen amb les cares dels estudiants, tots per un mateix fi: la disconformitat amb la nova llei d'Educació (LEC).

Cartells directes i clars: NO A LA LEC, altres, més subtils L'ERNEST MARAGALL NO VA ANAR A L'ESCOLA PÚBLICA... Entre aquest mar de missatges el tema era prou clar, la gent està cansada de rebre el mateix discurs i no veure cap implicació per part dels polítics.

No sabem fins a quin punt tot això serà prou resolutiu però almenys la resta de la població veurà que, almenys, els mestres no hi estem conforme. Ara falta veure el suport de la resta. Perquè ja sabem tots que ningú es mou fins que el problema no li toca de ben a prop. O si?

18/3/09

ESPORTIVA A BAGIS (SANT HILARI DE SACALM) AMB EL CE DE SANT CELONI










Feia temps que el meu cosí Jordi em convidava a les sortides amb el Centre Excurcionista de Sant Celoni: "va que t'ho passaràs molt bé, que són molt bona gent!". Doncs en efecte, va ser un dia collonut! Gent molt sana amb ganes d'escalar i passar-s'ho bé.

Mentres uns practicaven algunes tècniques d'assegurar en clàssica en Jordi i jo ens vem disposar a obrir un 6a d'adherència, i quina adherència! Desconeixia la zona de Bagis però pel que diuen està molt poc trepitjada (d'aquí que la roca estigui intacte! Tant, que en molts llocs la molsa i els líquens encare predominen a la roca!)

Més tard vaig anar a provar una via amb un parell d'amics del club força sonats! com nassos tiren aquelles mules! El grau no el tenia gaire clar, diria, que tirant al 6b i sostingut! buf... què malament que ho vaig passar. Sobretot a 3 xapes de la R on havia d'entrar en una petita cova i sortir dret amb l'última cinta als peus agafat per les mans amb invertit i tot roma... Però per sort, la vaig acabar sense cap escarafall.

L'última via la vem obrir un pel més apartats de la placa on estavem situats, una zona força descomposta en l'accés però inmillorable a la paret. Un 6a+? No ho sé, quan tingui les ressenyes us ho diré.

I és que, pel que es veu, Bagis és un lloc bastant amagat, si a tot això li afegim que és l'escola ideal per formar els tècnics en escalada. Xxxxxt....., no ho digueu gaire alt. La propera repetirem

1ª CURSA D'ORIENTACIÓ AMB L'ESCOLA PAU CASALS










Diumenge 15 va ser el tret de sortida: la primera cursa d'orientació oficial dels nens i nenes del Pau Casals. 25 alumnes entre 5è i 6è, més els pares i mares acompanyants i, el suport del J.Antoni, Merche i la Laia Guiu van fer que aquest diumenge fos un fi de setmana per recordar.
Vem quedar a les 8.30 per sortir de l'escola, omplim l'autocar amb direcció Canovelles cap a una de les curses del circuit d'orientació Oros. Un cop arribats al destí passem a explicar com funciona la cursa: aclarir dubtes, simbologia del mapa... Comença la cursa amb la sortida de la primera parella a les 10.20 i s'acaba una hora després.

Els nervis van anar a flor de pell: els nens i nenes amb les presses corrent amunt i avall, els pares darrera d'ells i, fins i tot, alguns sense trobar la primera pista... El punt menys agradable va ser la llarga espera fins l'entrega de premis, però bé, res que no es pogués suportar.
En fi, va ser un diumenge com cal: dia assoleiat, pares, mares, nens i nenes contents i, a més a més, amb guanyadors i guanyadores! Què volem més? Doncs que s'apuntin a la propera i amb ganes de passar-s'ho bé. Tindrem algun dels nostres alumnes a la copa Catalana d'aquí a un temps...?

13/3/09

L’ENSENYAMENT CATALÀ TOCAT PER LA GRÀCIA D’UN HOME QUE ES CREU OMNIPOTENT




Els Mestres comencem a estar força cansats de tota la parafernàlia que envolta la nova llei d’educació i, sobretot, del nostre “amic” Ernest Maragall. Aquest individu no pot continuar treient-se de la màniga lleis i decrets que encare no estan ni aprovats pel Parlament. La seva prepotència supera lo inimaginable. Suposo que per això els seus “col.legues” del mateix partit polític també comencen a estar-ne una mica farts. L’Escola Pau Casals pren nota i es posiciona, nosaltres també anirem a la vaga!

PAU CASALS, ESCOLA VERDA




El CEIP Pau Casals és una escola amb un compromesa amb el medi ambient. Actualment és el tercer any que estem treballant sobre aquest eix. És per això que aquesta setmana l’hem dedicada a treballar tot allò que fa referència al consum i respecte a la natura.

Els pares també hi han participat força, tot col.laborant amb els tallers que s’han fet les últimes tardes. Aquests tallers han consistit en reutilitzar el material de rebuig per transformar-lo amb nous instruments de la nostra vida quotidiana, com per exemple: transformar els tetabrics amb útils moneders, capses d’ous amb flors de tots els colors…


Si voleu posar-vos-en al dia doneu-li una ullada al blog creat especialment per aquesta setmana. Que el disfruteu!

12/3/09

VISITA AL MUSEU DE L'ÀRT I LA CIÈNCIA DE TERRASA (mNACTEC)














Aquesta és una de les sortides que he gaudit més amb els nens i nenes de l'escola Pau Casals de Montmeló. És una visita obligada visitar aquest museu, sobretot, com a mestre. Només per viure la visita guiada a través de l'escenificació que fan els seus professionals, val la pena.

Si a tot això li afegim que es tracte d'una fàbrica modernista transformada en museu, on es poden veure tots els detalls de la fàbrica en quant a arquitectura i màquinaria el resultat és excel.lent. Tots els detalls estan molt ben cuidats gràcies també a la decoració i els cartells informatius.

La visita guiada que ens van fer és força adequada als nens de 10 anys (4t del Cicle Mitjà). No sé si aquesta visita la poden veure grups familiars, però si existeix és força recomanable. Espero que gaudiu tant com jo aquestes fotos representatives d'un museu molt interessant.

UNA SOPA COM LES D'ABANS




Ja sé el que em direu molt: "si és que tu t'ho menges tot!", "amb gana tot és bo!" Però deixeu-me que us digui que, a més de tot això, la sopa de la tia Paulina és realment deliciosa! Feta amb el caldo de la verdura més bona i variada, bullida a foc lent amb unes dents d'all que li donen el toc especial; i si si això li afegim la màgia de la tia amb 96 anys d'experiència culinària... Què us haig de dir més?

Però no us pensareu que la sopa s'emporta tot el protagonisme... No! I és que el fricandó amb papatones, pèsols i escarxofa acompanyada d'un bon sufregit... Ho sento, estic escribint el bloc després de berenar i ja estic movent la mandíbula. I és que no podem oblidar que la bona cuina té un denominador comú, ja sigui d'ara o d'abans: s'ha de cuinar amb la flama d'un llumí! és a dir, a foc molt lent...

8/3/09

SORTIDA FREERIDE BDN-BIKES VERSUS BOMERS DE BADALONA ;)














Qui ho havia de dir que seríem tants? 19, 21...? És igual, per tots els camins que passavem un grup de ciclistes es feien notar tant per la muntanya com per la ciutat. "Deuen estar fent una pedalada" debien pensar alguns.

La qüestió és que uns quants aficionats de la bicicleta i amants de la muntanya ens hem ajuntat per expressar un dels nostres hobies més preuats: compartir una estona força grata amb la nostra inseparable companya d'aventures, la bicicleta. Algunes de rally, altres de freeride. En el fons, no hi havia cap diferència, erem tots iguals ja que tots compartíem les 2 rodes i unes ganes boges de passar-nos-ho bé, ja fos a sobre la bici o dins el restaurant dels castanyers compartint una bona estona amb una butifarra i un bon vi.

Gràcies als nostres amics bombers de Badalona hem recordat una trialera ja oblidada. Aquesta surt de la trialera que comença dalt de la pedrera i baixa cap al Besós. Diria que és la més llarga feta fins ara i amb un estat excel.lent. Bona feina!

2/3/09

RECORDANT LES FERRATES (PRIMER CONTACTE AMB LA PARET)












Al final es convertirà en la ferrata més trepitjada pels meus peus. Per 6ª o 7ª vegada la ferrata de les Baumes Corcades de Sant Martí de Centelles ha estat el lloc ideal per convidar a la gent a entrar en el món de la muntanya-escalada. Aquest cop amb la Diana, companya de feina.
Els primers plans era compartir la ferrata del Joc de l'Oca amb el grup excursionista de Sant Celoni amb el meu cosí Jordi, però al final vem sortir més tard, i per tant, vem canviar de ferrata de Montserrat per la de Sant Martí de Centelles.

La veritat, és que per ser la primera sortida d'aquest tipus la Diana va respondre força bé. Bon ritme, les pauses necessàries i molta dosi d'humor. Les parets més extraplomades ens reptaren, com sempre, els braços i les mans, però les ganes podien més que el dolor... El pont de mico, assegurada per tots els costats, amb corda i tot, el va passar amb tota seguretat! I al final, a mig pont ella mateixa va decidir de treure's la corda extra que havia posat per si volia tornar enrera i es quedava bloquejada. Això sí que es decisió!

Pel mig de la travessia vem tenir (com cada any que passo per ella) la visita de la cabra "salvatge" que viu per la zona. Molt tranquila ella. Arribats a dalt de la ferrata vem poder assaborir un bon dinar muntanyenc: carn arrebossada amb truita i pasta variada amb una bona vinagreta de mel.

Tot i que el dia el sol no ens va acompanyar gaire la valoració final va ser molt satisfactòria. Recomano i recomanaré la ferrata de Centelles com una de les més ben montades i preparades tant pels iniciats (amb possibilitats d'escapatòria per tot arreu), com pels entesos en la matèria pels seus extraplomats i pont de mico llarg com un dia sense pa!