CAP DE SETMANA A LABUERDA (AINSA): CAPÍTOL II

Diuen que les segones parts mai són tan bones com les primeres, oi? Doncs aquesta va ser totalment a la inversa. Què millor que després de surfejar amb els teus colegues poder compartir unes llargues i agradables estones amb el riure enganxat a la boca.

En Martí i jo agraïts per la bona rebuda i l’hospitalitat dels residents vem decidir preparar un sopar un pel especial per a la resta. Començant per un sopar boníssim amb el rissoto del Pep, acompanyades d’un segon plat de pastes de full amb sobrassada i mel i, de postres, tiramissú preparat pel Martí sota l’estricte vigilància de la Laura J; si a tot això li afegim una animació força entretinguda durant el sopar i celebrant el caga-tió per rematar-ho, què més podem demanar?

Vaja, tot un segon capítol ple d’agradables sorpreses i amb moltes ganes de que es torni a repetir.

PS: Si hagués de posar un comú denominador a aquests dos diez seria el nom del Martí. Sense ell aquestes sortides no tindrien el mateix color, sinó mireu detingudament les fotos. Eps, tot això sense desmereixer a la resta dels companys i companyes. Una abraçada Martí, segueix així!

CAP DE SETMANA A LABUERDA (AÏNSA): CAPÍTOL I

M’estava decidint de si anar o no amb els meus companys d’UT per una petita contusió al peu. El meu cap previsor deia que no per evitar mals pitjors, però les ganes de veures cares conegudes i de riure una Bona estona van arrosegar-me cap al poble d’Ainsa.

Marxem divendres al vespre amb el Pep de Barcelona per trobar-nos amb en Martí a Igualada amb la seva àmplia i còmode furgoneta Mercedes. Allà fem el traspàs de material de muntanya d’un cotxe a l’altre (material d’alpinisme, d’escalada, la taula…; alguna cosa més? :)

Ens plantem al poble d’Ainsa on ens esperen a casa de la Laura en Xavi, el Raúl i la Míriam. Cansants del viatge però amb ganes de començar el llarg cap de setmana.

Dissabte, sona el despertador a les 8.30; és hora de llevar-se, esmorzar i posar rumb a la cara Nord del túnel de Vielsa amb l’objectiu de pujar un dels pics amb pales de neu verge per estrenar!!! En Raúl i en Xavi van en la mateixa dirección però substitueixen les raquetes i la taula per piolets i grampons, van a fer escalada en gel… buf!

Arribem, ens preparem el material i posem a punt els últims retocs per iniciar l’ascenció a un dels pics de la cara Nord del túnel. Comencem a fer els primers passos i la neu s’enfonsa suaument sota les nostres raquetes. En Martí pren la capdavantera, després el Pep i jo per tancar el grup. Anem pujant a un ritme tranquil però sense pausa amb l’objectiu d’arribar al coll i, si queda temps i la meteo ens ajuda, arribar a un dels pics. Finalment ens plantem una mica abans del coll, el vent comença a bufar i els núvols ens tapen la visió per fer un descens com cal. Desmontem les taules de les esquenes, organitzem la motxilla i avall que fa baixada! En Martí comença el descens traçant curves marcades, relliscant sobre les pales de neu verge, quin plaer! En Pep i jo el seguim amb una arrancada un pel rovellada. Ja fa uns anyets que no ens posem una taula sota el peus i costa una mica fer els viratges. Mica en mica anem perdent alçada i en Pep està convençut que no era el dia per tornar agafar la taula i decideix tornar-se a posar les raquetes i baixar a peu. Quan arribem al punt d’inici esperem en Xavi i el Raúl que tornin de les cascades de gel i enfilem camí cap a casa. Fa fresca i hi ha força gana!

El dia següent el Martí i jo decidim tornar a provar el pic. El temps sembla que va aguantant entre vent, núvols i alguna ullada de sol. Tenim menys temps que el dia anterior i anem pujant fins on el rellotge ens deixi. Casualment arribem al mateix punt que el dia passat. Ens tornem a posar les taules però la baixada resulta més gratificant, suposo que el primer dia ens va servir per refrescar la nostra técnica i el segon va donar les ales per poder lliscar com un surfejador sobre una onada perfecte; fins i tot ens vem permetre el luxe de fer algun que altre salt tot grapejant la taula.

Resumint, un cap de setmana que en l’aspecte de la muntanya va resultar ser molt ple amb una nota final de NOTABLE. Hi tornarem, segur! Bé, si la Laura ens ho permet, és clar! :)

"SANT AGUSTIN", UN 6b EXIGENT DE MONTSERRAT

Una ullada a la pàgina web del UT i m'apunto a la sortida de dimarts al Vermell del Xincarró que organitzen el Josep i en Martí. Situada en el sector A del vermell, via nº 20 anomenada "San Agustín" en la guia de Montserrat Cara Sud (p.41).

Per escalfar un 6a finet (via "Esther") d'entrada de pasets; la resta de la via, bastant correcte encare que s'ha hagut de treballar. De segon, el 6b. Anem forts! En Martí comença. La via sembla que et demani introduir-te en la fisura, però enganya. Les primeres xapes pots anar-la superant posant peus i mans per dins però les útlimes 4 xapes ja has de sortir fora i pasar-te a la placa; bé, no tothom... jo m'he encaprixat una miqueta en seguir per dins.

Després m'ha tocat el meu torn i, com ja he dit abans, l'he fet per la fisura. M'he entretingut un pel massa... Eren les meves 2 primeres vies des de feia forces dies i que apretaven de debó. Res, ho sento pels companys que s'han esperat una estoneta. En Josep s'ha posat les piles. Des de la primera xapa ha posat la 5ª i cap amunt! Algun que altre paset la fet suar força però el resultat: una via força exigent pels seus 30 metres catalogada de 6b.

Per acabar la jornada havíem de provar la via del costat: un 6c... Sort que els companys del Martí, amb un nivell força més alt que el nostre, ens l'havien deixat preparada amb la corda passada. En Martí la prova i excepte unes agafades a les primeres cintes... força bé. En Josep ha estat el següent i déu n'hi do com se la tret, alguna que altre parada, alguna que altre remuntada perquè teniem preses però l'ha acabada com un senyor!

Objectiu per la següent sortida del vermell: escalfem amb el V+ de xemeneia "Brugueras Matas", típica via Montserratina, i cap al 6c que tenim al costat de primers!

WALLRIDE AMB LA KOOX DE TRIAL 26"

Aquest dilluns he estat practicant al circuit de la Poma de Premià de Dalt. Últimament provo de fer-ho amb una altre bicicleta que, en principi, no està preparada per fer altres modalitats de bicicleta; l'exepció és aquesta, estic provant de saltar salts de dirt, fer wallrides com el que veieu en les fotos i en el vídeo (encare que sembli desactivat cliqueu en el play); només em falta fer un dels bigs que hi ha sota el campillo, però ja arribarà, segur!

NO ES POT VIURE SENSE IL.LUSIONS

Són moltes les pel.lícules i llibres que ens han fet pensar en situacions i móns idílics, plens d'il.lusions en que la lluita per el be està a la primera línia de foc.

Fugint del sensacionalisme i de la visió americana fora de mida, aquí faig un recull de tres pel.lícules amb un rerafons molt interessant. Segur que la llista podria ser molt més llarga; el que compte però és la idea: no podem viure sense il.lusions. És necessari somiar i intentar el impossible. Sinó que queda? viure i anar fent... Hem de treballar els nostres ideals perquè els que ens envolten s'impregnin d'aquesta "visió utòpica".

Els nens deixen de ser nens quan deixen de somiar i passen a una etapa suposadament "madura, adulta". No sé fins a quin punt és millor viure en la primera o segona opció. Jo, em decanto cap a la primera, prefereixo mirar la vida amb els ulls d'un nen que té ganes per canviar el que l'envolta i es deixa impregnar per les il.lusions de la gent que pensa més amb el cor que amb el cap. No és fàcil, ho sé; també és important tocar de peus a terra. Però quin sentit té tocar de peus a terra si no hi han il.lusions.

Doneu-li una ullada aquests vídeos, i si podeu, llogueu-ne les pel.lícules, llegiu-ne els llibres i no deixeu de somiar. Somiar no és una opció, és un dret, tant pels grans com els petits. Si us han convençut, no us quedeu quiets, alguna cosa es pot fer, no?

vídeos:

http://es.youtube.com/watch?v=jHlnkur5zHs&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=0lF-3OY-aGI&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=tTHO3kvEFws&feature=related

ANIVERSARI A QUERALBS

Aquest dissabte vem anar a celebrar un aniversari molt especial a Queralbs. Entre els jocs de pistes, un paisatge increible, els somriure's còmplices dels seus companys i els pica-pica per llepar-se els dits, van fer d'aquest dissabte un aniversari per recordar. Per molts anys Núria!

NOU VÍDEO DE BIKE-TRIAL AL PARC DEL CLOT

Passen els anys i el trial m'ajuda a superar-me a mi mateix cada cop que surto. Ja són 33 i la veritat és que quedo sorprès que, cada vegada, em vaig superant. N'estic molt satisfet i espero que continui evolucionant com fins ara, poc a poc i superant totes les meves pors.

MÉS CURSES D'ORIENTACIÓ

Aquest cop en Marçal anava de guia i la Mònica i la Raquel feien les seves primeres passes en aquest món.

Vaja, tres novells en una mateixa cursa tots junts! quina por! Sort que no ha arribat la sang al riu i només s'han perdut petites estonetes i al final, han arribat a bon port.

L'objectiu final, però, sembla que s'ha arribat a assolir: tots han passat una bona estona amb molts somriures i ganes de tornar-hi. Espero que ens veiem a la propera.

TRENTA...3!

Alguns diuen: "l'edat de Jesús..." altres: "aprofita els trenta que són els més macos!"; els més pessimistes: "ai, que et fas gran!". Com podeu veure n'hi ha per a tots els gustos i tots els colors. Per a mi, un any més, un any més d'experiència, un any ple d'emocions, un any més per a crèixer, un any amb moltes proves per superar. Sort en tinc dels amics i amigues que em fan costat. A tots i totes, MOLTES GRÀCIES!

FORA DE SÈRIE!

Doneu-li una ullada aquess vídeos de Bike-trial. Quan sembla que tot està inventat, surt gent amb bicicletes de 26" fent... bé, més val una imatge que mil paraules, no? Si algú no s'ho creu, cliqueu aquí:

http://es.youtube.com/watch?v=Ah1QJx1w_ls

http://es.youtube.com/watch?v=rE36b7oCTe8&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=7v0HYO-81TI&NR=1

http://es.youtube.com/watch?v=4TuN6QNt2_A&NR=1

http://es.youtube.com/watch?v=rP2vY3WQfWw&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=zzdLE2BctEs&feature=related

LA VEU CAPTIVADORA DE RAY CHARLES.

Qui no ha escoltat música negra? L'energia i vitalitat de Ray Charles és indiscutible. Aquesta versió que fa Ray Charles de la peça "I can see clearly now" de Jimmy Cliff és força bona. Gaudiu-la i que no us faci res seguir el ritme quan escolteu la música. Deixeu-vos portar!

Per escoltar-la cliqueu aquí: http://es.youtube.com/watch?v=IwCf8UNWX2M&feature=related

NO TOT SÓN INCONVENIENTS QUAN PLOU.

Què fa la gran majoria de gent quan plou? normalment, es queda casa mirant per la finestra. Està prou bé, però es pot fer alguna cosa més...?

En Xavi, en Nacho i jo hem decidit que, tot i la pluja, sortiríem per la Serralada Marina AMB BICICLETA. Això si, no ha estat fàcil. Ens hem connectat al MSN i durant uns 10 minuts hem discutit el tema (que si el radar de la meteo diu que plourà molt, no que fa fred, ara sí, ara no...)

Així que finalment, quan prenem la decisió, agafem els impermeables i ens llancem a l'aventura (tornarem molt molls...?) Just quan en Xavi passa per casa es posa a ploure amb més força. Anem a buscar en Nacho sota el pont de la B-20, plou a bots i a barrals! Ja hi estem posats, seguim endavant. La pluja comença a afluixar, que bé haver pres la decisió encertada; la muntanya està genial després de ploure amb tot el moviment de núvuls que tenim sobre els nostres caps. M'encanta sortir quan plou o després de ploure. I si a sobre surt el sol... Genial!

Fem l'excursioneta un pel curta però molt agradable. Netejem les biciletes i anem a fer una visita al nostre amic Jaume. I quina cara ha posat quan ens ha vist!

Res més agradable que fer una sortida amb bicicleta plovent, gaudint d'una bona companyia entre paisatges i sensacions que et fan sentir viu. Fa fred, sí! i que agradable és sentir que tens fred de tant en tant i donar-se una dutxa calenta quan arribes a casa.

Ànims, us convido a tothom a sortir aquests dies de pluja que, sorprentment, sempre ens queda un bon record i molt diferent del que ens esperàvem. Això si, ben tapadets, que fa fred!

EL PLAER D'UNA PETITA PRESA

Pels que no esteu acostumats a les emocions direu: "què hi troba aquest en agafar-se a una paret on no hi ha on agafar-se...?" Doncs molt, la veritat, buscar qualsevol sortint de roca on només les puntes dels dits s'hi poden agafar i que, només depenent d'aquest petita presa, es pot fer la via sencera, passa a ser un plaer en MAJÚSUCULES!

T'arribes a sentir tant ple, orgullós d'haver superat aquella via gràcies aquella minúscula presa que tant d'esforç va suposar físic i mentalment.

Potser us semblarà exagerat però, el plaer d'una petita presa pot comparar-se a menjar-se una bona tassa de xocolata calenta en ple hivern mentres plou. Proveu-ho, no exager-ho. Ara bé, res millor que combinar l'escalada i la tassa de xocolata!

PERDRE'S EN UN MAR DE PENSAMENTS

Res més gratificant que aixecar-se a primera hora del matí d'un diumenge i, gaudir de les vistes que ofereix la serralada Marina mentres la ciutat dorm.

La llum del sol lluita per fer-se lloc en el mar, deixant la seva petjada en forma de taques platejades que no paren de brillar amb força. Els sentits es van despertant en observar l'estat pur de la naturalesa, llum i ombres juguen en el mar i un lleu brunzit de l'aire es deixa sentir en el punt més alt de la nostra serralada. És un privilegi poder viure i sentir la naturalesa tant a prop.

El mar, un cop més, m'atrapa i em deixa hipnòtic en un instant atemporal, on els pensaments es perden sense cap direcció tot mirant cap a horitzó infinit.

LA MEVA PRIMERA TRONA!

Divendres tarda vem quedar amb uns amics per anar a casa de la Meritxell i així donar-li un present per el seu fill Biel.

Qui diria que portaria tants maldecaps construir una trona... Montar i desmontar peces fins que, al final, tot encaixa al seu lloc. En Biel supercontent, els seus pares, com no, se'ls queia la bava de veure el seu fill gronxant-se endavant i endarrera de la trona. Sort dels estabilitzadors que portava per incorporar en casos de nens amb ganes de moures's;sinó la trona i en Biel ja estarien pel terra.

Espero que en puguin gaudir per molts anys, i que no sigui l'última trona que montaré, ara que ja hi tinc pràctica!

MÉS "CLICKS"?

Més imatges per gaudir de la fotografia.

PASSIÓ PER LA FOTOGRAFIA

Ja fa un temps que la fotografia m'hipnotitza. Foto rera foto he vist com el meu ull s'ha anat acostumant a descobrir els moments, els detalls, la llum... Crec que la gràcia de la foto és viure-la en el moment de buscar-la, a més de veure els resultats i, sobretot, quan uns altres ulls gaudeixen d'aquestes. Feu "click"?

TORNEN LES CURSES D'ORIENTACIÓ!

Avui diumenge en Marçal i l’Almudena s’han estrenat en les CURSES D’ORIENTACIÓ, a més a més del Xavi, l’Eli i en J.Antoni; la Mònica però, s’ha quedat amb les ganes per culpa del seu esguinç al turmell… (quin pal estar asseguda tota l’estona; sort dellibre i de la súper cadira que vaig comprar per a l’ocasió).

Arribem pels volts de les 9h a Canyamars, a prop de Dosrius. Anem a l’organització i els expliquem que tant en Marçal com l’Almudena aniran en parella amb el J.Antoni i jo; així els será més fàcil entendre com va la cursa. En Xavi i l’Eli es desmarquen i s’apunten a una categoria superior, la dels professionals (X 21) i nosaltres a la de No Iniciats (NI), vaja els que no en tenen ni idea.

Sortim en Marçal i jo a les 9.08, en Xavi i l’Eli a les 9.22 i el J.Antoni i l’Almudena a les 9.26. Quins nervis!!! Per començar m’equivoco a la primera fita… Em penso que la senyal de sortida és el triangle dibuixat en el mapa i en realitat no ho és! Només per això perdem els primers minuts, però per sort descobrim l’última fita… jejeje!

La cursa transcorre per paratges molt verds, olors de tardor i de gent gaudint de la natura; QUIN PLAER!!! Mica en mica tots anem arribant al final de la cursa. Uns més ràpids, altres més lents… (que no es piqui ningú, ehem! S’ha d’acceptar quan un té talent…jejeje) En fi, gaudin d’un diumenge pel matí on, a sobre, tenim una hora més! A la tarda però, el sol ens deixa més aviat…

Ens veiem a la propera cursa (diumenge que ve a Mataró) Us hi apunteu?

PS: Estem orgullosos de formar part de l’equip BDN BIKES, el nostre nou sponsor. Gràcies Jaume!!!

BDN BIKES DEIXA PETJADA A PREMIÀ DE DALT

Aquest diumenge es va celebrar el primer campionat de Slopstyle al circuit La Poma de Premià de Dalt.

Totes les categories i especialitats van competir durant tot el dia. Al matí el campionat de Slopstyle i a la tarda Dirt. Molts salts, caigudes i molt molt boig i amant de la bicicleta.

Carlitos va participar en el Dirt en la categoria amateur, especialitat mountain bike. Ja sabíem que aquest jove rider arribaria lluny; i aquí ho tenim, segon en el pòdium!!! Una grata sorpresa per a tots i suposem que l'inici d'una nova carrera.

Esperem que a la propera es superin tots (Jaume, a veure si t'inscrius a la propera!). Almenys tenim assegurat un bon grup d'incondicionals fans...jeje.

TROBADA A TORDERA

Aquest diumenge els amics de Badalona ens tornem a trobar. Lloc de trobada? a Tordera, on en Xesco, el company de la Carol, hi té una casa.

Ens vem repartir la teca per portar, que si begudes, pica-pica, postres... La Mònica i jo ens vem encarregar de fer una coca de pasta de full amb sobrassada i mel (un copyright del Xavi i la Laia, espero que ens perdonin..., però és que està tant bo!!! i que tanta feina ens va portar...) i, una escalibada ben gustosa. Tot això acompanyat d'un bon pà amb tomàquet, carn de la bona (conills de la mateixa granja de Tordera! mmmm!) i molts altres extres que ens van fer atipar de valent.

Va ser una trobada relaxada i ple de novetats... En Marc i la Marta seran futurs pares!!!! (en principi jo era l'encarregat de divulgar la notícia, ja que em costa guardar segons quins secrets...) Que bé, l'Ona ja no jugarà sola (llàstima que en Biel i els seus pares no van poder venir). I l'altre sorpreseta el casament de la Sònia i en Tim! Que si no recordo malament es casen el juny/juliol?

En fi, la pròxima per Nadal, amics invisibles, etc, etc, etc. Esperem que la pròxima no ens emboliquem tant amb les coques de sobrassada i anem un pel més relaxats la nit anterior.

BATEIG A LA PARET DE CÉLLECS

ie

Aquest diumenge la Mònica va volguer provar això de l'escalada. Uns peus de gat? un arnès? què és tot això? Entre en Xavi, l'Eli el Quico i jo la vem atabalar de valent. Que si posa els peus així, la cadera allà, que si el grigri funciona sol, no tinguis por... Buf! quanta informació a processar!

Ens vem dirigir al sector de la placa de Céllecs; una zona molt adequada per començar a fer les primeres vies. Però oh, quina va ser la sorpresa...? El Centre Excursionista de Badalona estava fent un curs d'iniciació a l'escalada i totes les vies estaven ocupades. Així que vem decidir anar al sector Quatre, encare que hi havien poques vies i de graus un pel exigents pels iniciats.

Arribem, fem un bon esmorzar. L'Eli i el Xavi obren un V amb una entrada un pel exigent. La Mònica i jo fem un IV de fisura. I quina fisura! Semblava que ho portés a la sang; la Mònica comença a empotrar mans i peus amb ordre (qui li havia ensenyat?!!) i en un tres i no res ja havia tocat reunió. La vem tornar a fer per un altre costat (amb la gràcia afegida de les formigues...)

Canviem de vies, en Xavi va a muntar les nostre i nosaltres a les que estaven ells. I quina entrada! La Mònica va apendre que per escalar no es pot ser princesa, jeje! En fi, un dia ple de noves emocions, sol i descans en plena natura. Què es pot demanar més?

Bé, una cosa potser si... Que les "agulletes" no fesin acte de presència les 24-48h després d'un dia tan intens. Oi que si, Mònica?

FREERIDE A COLLSEROLA

Aquest dissabte hem estat descobrint una part nova de Collserola amb les bicicletes. Tot començar jo je he hagut de canviar les pastilles de fre davanteres, en Marçal desmontar i montar el seient, en Xavi posar una cadena nova i acabar d'ajustar el canvi... Vaja, que aquella ilusió de netejar la bici abans d'una sortida, fer-li la posta a punt s'està acabant. Ens fem grans i només tenim ganes de dedicar temps a divertir-nos, però això de reparar la bici... ens fa molta MANDRA!

La veritat és que ens hem perdut per un munt de camins plens de vegetació exhuberant i de colors de ja de tardor (tal i com podeu veure les fotos). Les trialeres, uau! n'està ple i molt divertides. Ara només cal aprendre'n unes quantes i fer la nova ruta freeride per la propera. Tinc ganes de repetir amb les noves variants, això sí Xavi, amb un mapa alpina (tranquil, ja el portaré jo, jeje).

Per cert, ja he canviat els pnemàtics, però la punxada d'avui no se m'ha escapat! Ciau!